Construcció d’una barca de pesca sistema motlle (Pas a pas)

Bot pesca motlle 1

En publicar aquest petit pas a pas vaig a ensenyar les meves tècniques, que evidentment no són les millors ni les úniques simplement són les que jo faig servir i em van bé així que el mateix que aquí veureu que faig es pot fer de moltes altres maneres i amb altres materials.

La barca escollida és una teranyine (en castellà seria una teranyina) és la barca gran que porta les caixes de peix ia remolc porta un petit pot (estel) amb els típics fanals de llum PETROMAX i que pesquen al setge

 

Bot pesca motlle 2Són barques de les que hi ha poca documentació, la documentació aquesta treta d’altres maquetes fetes, de parlar amb algun mestre d’aixa el qual amablement em va ensenyar detalls de la seva construcció i com eren, i també dels dibuixos del sr Sala pintor de temes mariners de Lloret de Mar

Els plànols estan trets del llibre Bots i Barques del Sr Francesc Oller, només són plans de les quadernes i línies d’aigua però suficients per fer el model

Bot pesca motlle 3 Bot pesca motlle 4

El sistema de construcció del model potser sigui un sistema que en l’actualitat no es faci molt, perquè ara es fa mes amb quadernes en fusta retallada, però és un sistema que vaig aprendre en els meus inicis i porto fent fa molt de temps amb bons i ràpids resultats

Les quadernes seran semblants a les reals però no iguals, això tampoc és problema en aquesta barca la qual és una barca tancada i les quadernes no es veuen.

De la construcció del motlle no posaré fotos reals perquè ja ho tinc fet altres vegades i precisament d’aquest no tinc fotos, en tot cas posaré fotos aproximades d’altres motlles

Aquí podem veure unes fotos antigues d’aquestes barques

Bot pesca motlle 5 Bot pesca motlle 6 Bot pesca motlle 7

 


Característiques de les Barques

Eren barques molt amples de màniga per tal de poder portar moltes caixes de peix i poder estibar i preparar el peix a les caixes a la mateixa coberta
L’eslora podia variar entre 8 i 14 mts, sent potser 12 m una mesura molt comuna
Portaven un motor poc potent d’uns 30 CV, la introducció del motor aquesta sobre l’any 1930, això va comportar modificacions estructurals de l’embarcació
A estribord portaven un entramat de fusta on es recolzaven i lligaven les caixes de peix per evitar que caiguessin ja babord portaven un gran corró i uns pescants per ajudar manualment a pujar les xarxes.
En coberta portaven un cabrestant d’ajuda
A l’interior a proa portaven unes lliteres i una gran nevera on portaven el gel que després es trituraría i posaria en les caixes perquè la sardina i la anchova peixos bastant delicats es conservaran fresc
Les bordes eren baixes ja que en principi es practicava la pesca amb la mar en calma i suposo que en ser baixes facilitaria el treball amb les xarxes
A estribord a popa en coberta portaven el dipòsit de gasoil tancat en un calaix
Portaven també una corda que servia per arrossegar el pot de llum

LA PESCA

Amb el Bussi o pot de llums atreien el peix al voltant del pot (abans es cap a on els pescadors creien o sabien que era, ara ja es detecta amb sondes i altres aparells moderns) Quan els peixos ja estaven al costat del pot la teranyine estenien les xarxes encercando a tota la mola de peixos, seguidament unien els dos extrems de la xarxa i tensaven un cap anomenat Sagola o nervi situat a la part inferior de la xarxa el qual l’anava tancant, operació anomenada cenyida al mateix temps el pot ja havia sortit del cercle i s’havia col·locat en paral·lel amb la teranyina. L’últim pas d’aquesta operació consistia en pujar la xarxa a mà a bord mentre amb salabrets s’anava buidant els peixos a l’interior de la barca. Es podien fer una o més cenyides fins a la sortida del sol depenent del volum de la mola de peixos, que aproximadament 4 cenyides suposarien 6000 kg de peix blau, en arribar a la platja feien un senyal amb un corn marí que portaven a bord i identificava a la barcada, i així anaven a buscar a l’encarregat dels cavalls i bous per treure la barca de l’aigua

LA XARXA

Les primeres xarxes estaven fabricades de cotó lli o cànem, el llarg era de 3 o 4 tels (1 tel és una peça de xarxa de 100 mts de llarg per 400 malles d’alt)

Cada dos dies s’havien d’estendre a la platja per deixar-se assecar i dues vegades per temporada es tenyien amb escorça de pi per evitar que es podrissin i fer-les més resistents.

A la part superior porta una ralinga amb suros i en la part inferior un relliga amb ploms i caps curts on s’amarren unes anelles de bronze per on passa la Sagola, corda de cànem que a ser recollida tanca la xarxa transformant-la en una gran bossa on s’acumula el peix. Actualment són de niló


Construcció del motlle

Quadernes

Quilla, roda i codast

Folrat del casc

Aquest folrat és per a una barca de pesca que ira pintada, envellida i amb prou feines es veuran les traques i no és vàlid per a vaixells acabats de fusta vista els quals requereixen altres tècniques altres fustes i un altre acabat.

Coberta i amurades

Com heu notat alguns veient les fotos estava fent dos Teranyines diferents i diferent qualitat de treball, la qual diríem és mes senzilla s’ha acabat i és així perquè és així, m’explico com és per a una cosa concreta no cal detallar-la més, ho dic per si veieu que no està envellida, potser fins i tot té brillantors, falten caixes, no s’accedeix a l’interior etc. etc.

L’altra es continua fent i tindrà totes les coses que a aquesta li falten